El president Salvador Illa inaugura l’esdeveniment més disruptiu de la nova economia

• L’acte inaugural de la Barcelona New Economy Week (BNEW 2024) també ha comptat amb la participació del ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu; el tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls; el delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Pere Navarro, i la directora general de l’entitat, Blanca Sorigué.

• La llei europea d’Intel·ligència Artificial i l’estat actual dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides centren l’interès d’una primera jornada amb gran afluència de professionals.

• La Zona Franca de Barcelona es presenta amb el propòsit de ser el Districte 4.0 de la Regió Metropolitana de Barcelona per convertir-se en el gran referent internacional de la transformació digital de la indústria.

Barcelona, 7 d’octubre de 2024.- La cinquena edició de la Barcelona New Economy Week (BNEW), impulsada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), ha alçat el teló aquest matí amb els verticals dedicats a la mobilitat, indústria digital i sostenibilitat, i que a partir del dimecres 9 d’octubre deixaran pas als de talent,  aviació i salut. Al llarg d’aquests 4 dies un total de 350 speakers distribuïts en més de 100 sessions abordaran les claus, reptes i oportunitats de la nova economia que es podran seguir de forma presencial, al DFactory Barcelona, o de forma online, a través de la plataforma digital de BNEW.

Acte inaugural de la 5a edició

 L’acte inaugural de BNEW 2024 ha estat presidit pel president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, qui ha estat acompanyat pel ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu; el tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls; el delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, i la directora general de l’entitat, Blanca Sorigué.

Blanca Sorigué, directora general del CZFB, ha donat la benvinguda a totes les autoritats així com al públic presencial i online que participen en la present edició del BNEW. Sorigué ha destacat la importància del BNEW “que en tan sols 5 edicions ja s’ha convertit en el gran esdeveniment mundial de la nova economia amb l’assistència de professionals de 106 països gràcies a la plataforma digital de l’esdeveniment que fa possible que ens puguin seguir des de qualsevol part del món”. La directora general del CZFB ha afegit que “BNEW és un esdeveniment que es reinventa cada any posant el focus en la innovació, la clau del nostre èxit, la que ens ha convertit en un esdeveniment únic i singular a tot el món, ja que no existeix cap altra proposta igual a la de la Barcelona New Economy Week”.

Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al CZFB, ha ressaltat que “la Barcelona New Economy Week és la prova que, quan connectem idees, sectors i persones, els resultats són extraordinaris. Durant els 4 dies vinents la tecnologia, la innovació i el talent es donaran cita al DFactory Barcelona, la catedral de la indústria 4.0, per construir el futur”. Navarro també ha explicat que “BNEW va néixer el 2020 i des d’aleshores s’han registrat gairebé 11.800 trilions de patents a tot el món. Aquesta xifra com un exemple molt gràfic del ràpid que evoluciona tot avui dia i del que ha canviat el món en tan sols 4 anys, per la qual cosa estem vivint un moment clau per al desenvolupament social i econòmic”.

 Per la seva banda, Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya, ha destacat que “BNEW ja s’ha fet un lloc a Catalunya, Espanya i tota la xarxa internacional. Els seus 7 verticals ens indiquen cap a on es dirigeixen les decisions empresarials, i ens mostren aquelles solucions positives que han implementat les corporacions. I l’espai on se celebra, el DFactory Barcelona, no pot passar desapercebut: és un espai modern que s’ampliarà, i que respon a la tradició catalana d’innovar, de provar noves coses”.

 El ministre d’Indústria i Turisme del Govern d’Espanya, Jordi Hereu, ha volgut ressaltar durant l’acte d’inauguració que “el Govern recolza el BNEW, híbrid en el seu format, perquè vol interconnectar molts professionals que són aquí i al voltant del món. L’intercanvi d’experiències i coneixement és molt important i ens alineem amb la necessitat i capacitat de donar suport a la innovació, al creixement empresarial i la creació de noves empreses i solucions”.

Finalment, Jordi Valls, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, ha afirmat que “l’estratègia de la ciutat de Barcelona és la necessitat de generar ecosistemes col·laboratius, la capacitat de parlar entre nosaltres de diferents reptes i crear xarxes de connexió entre diversos sectors. A BNEW es parlarà de tots els reptes que tenim com a societat, ja sigui d’infraestructures, d’habitatge, d’aviació, equitat social, i molts més”.

Els quatre dies de celebració del BNEW compten amb set verticals que tenen un impacte elevat en la transformació digital a escala global. Els panells i les activitats corresponents als verticals Digital Industry, Mobility, i Sustainability es duen a terme els dies 7 i 9 d’octubre, mentre que les conferències i debats corresponents a Aviation, Health i Talent tenen lloc durant els dos dies següents, 9 i el 10 d’octubre.

La llei europea d’IA obre una nova era

Una de les jornades que ha suscitat més interès ha estat la que ha analitzat l’impacte transformador de la Llei d’Intel·ligència Artificial Europea, una legislació pionera que busca regular l’ús de la IA al continent. Aquesta llei estableix un marc ètic i legal per al desenvolupament i la implementació de tecnologies d’IA, prioritzant la seguretat, la transparència i la protecció dels drets fonamentals. Moderada per Joana Barbany, presidenta del Clúster Digital de Catalunya , aquesta sessió ha comptat amb la participació de David Garriga, CEO i fundador de SIRT, Montserrat Guardia, Presidenta del Consell Social de la UPC / Chief People & Culture Officer en IDEADED, Alexandra Lillo, Legal affairs staff de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya, i Lali Soler, directora de l’Àrea Digital de la Fundació Eurecat.

Durant la taula rodona s’ha debatut sobre el marc regulador de la nova llei, que indicarà els quatre nivells de protecció de la IA i la seva garantia amb els drets humans. Així mateix, s’ha destacat la importància no només de la mercantilització de la llei com a tal, sinó la part humana, antropològica, d’ella, les seves debilitats i biaixos tecnològics i els diferents nivells de risc de la IA en el moment de treballar i produir amb ella.

La Zona Franca de Barcelona avança cap al Districte 4.0

Especialment interessant ha estat la sessió “Districtes d’innovació, motors de transformació”, on s’ha debatut sobre com els Districtes d’Innovació estan exercint de motor de transformació territorial, econòmica i social, presentant els casos d’èxit del 22@Barcelona i el Districte 4.0 de la Zona Franca Barcelona. Aquest panell, moderat per la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, i en el qual han participat el tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, el delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, i el president executiu de La Salle Technova Barcelona, Josep Miquel Piqué, ha destacat que els districtes d’innovació són espais oberts que fomenten la col·laboració i estan basats en el talent generant oportunitats per als seus territoris.

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha explicat que està treballant amb el propòsit de ser el Districte 4.0 de la Regió Metropolitana de Barcelona per convertir-se en el gran referent internacional de la transformació digital de la indústria. El delegat especial de l’Estat al CZFB, Pere Navarro, ha afirmat que “DFactory Barcelona és ja l’ecosistema d’indústria 4.0 de referència internacional amb la presència de més de 30 empreses de robòtica, impressió 3D, IA, IoT, sensòrica, realitat augmentada i virtual, nano tecnologia, blockchain… Volem que l’esperit del DFactory impregni al conjunt de la Zona Franca de Barcelona, un espai de gairebé 6 milions de metres quadrats, per ser el gran Districte 4.0 que posicioni el nostre territori com el Silicon Valley de la indústria 4.0”.

Per la seva banda, Jordi Valls, tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona, ha destacat que “per continuar sent competitius necessitem una visió metropolitana pel que fa a infraestructures, sostenibilitat i habitatge. En concret, competim a escala global en sectors clau com la biotecnologia i la salut. Tenim un ecosistema industrial fort que representa el 20% del PIB de la ciutat i estem preparats per ser líders en la recuperació industrial europea. Tot i això, també requerim més inversió privada, combinant grans empreses amb startups per marcar el rumb de l’economia global”.

 Josep Miquel Piqué, president executiu de La Salle Technova Barcelona, ha conclòs afirmant que “Barcelona és una ciutat que no només aprèn, sinó que també implementa ràpidament. A La Salle Technova apostem per crear valor de forma diferent, des de la ciència i la tecnologia. Ens basem en projectes pilot que ens permeten adquirir noves competències i evolucionar per liderar l’economia digital“.

Agenda 2030: Arribarem als Objectius?

Sota el títol ‘Agenda 2030: ¿Arribarem als Objectius?’, el vertical Sustainability ha posat l’accent en l’alentiment que han patit les metes traçades per les Nacions Unides el 2015, fruit de diferents crisis sanitàries, econòmiques i socials, conflictes armats, etc. Aquesta sessió ha estat moderada per la Jessica Sánchez, consultora de United Nations Climate Change, i ha comptat amb la participació de Ramon Canal, director del Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona; Dulcinea Meijide, directora de Desenvolupament Sostenible d’Agbar; Pau Solanilla, soci de sector públic de Harmon, i Mª Ángeles Torre, experta en Sostenibilitat i ODS.

Durant el debat s’ha ressaltat que l’avanç cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 enfronta desafiaments, com la lenta adopció tecnològica, l’excessiva regulació i les desigualtats socials. Malgrat això, s’ha indicat que Barcelona ha mostrat millores en els objectius de salut, educació i sostenibilitat i, a més, s’ha subratllat la necessitat de comunicar casos d’èxit i fomentar un propòsit compartit entre empreses i institucions per captar talent i avançar en sostenibilitat, per tal d’aconseguir complir els reptes.