Igualtat de gènere: l’impacte de les polítiques públiques

El Glass Ceiling Index de The Economist ens recorda any rere any que la igualtat de gènere és, a més d’un ideal inspirador, un objectiu que només s’assoleix amb polítiques públiques concretes. El 2024, l’índex del setmanari britànic, que analitza les barreres a les quals fan front les dones en l’àmbit laboral, des de la bretxa salarial fins a la representació en llocs directius, va situar Islàndia, Suècia, Noruega, Finlàndia i França —per aquest ordre— com els cinc països amb més equitat. Tots ells demostren que les polítiques públiques efectives converteixen la igualtat laboral en una realitat tangible.

• Islàndia: el 2018, el país que lidera l’indicador de The Economist va ser pioner a fer obligatòria la igualtat salarial, en exigir a les empreses i entitats governamentals amb més de 25 empleats que certifiquin que paguen idèntic salari a homes i dones pel mateix tipus de feina.
• Suècia: amb polítiques de permisos parentals generosos i equitatius, aquest altre país nòrdic ofereix fins a 480 dies que tots dos progenitors poden compartir.
• Noruega: el 2024 es van ampliar els requisits de representació de gènere que, des del 2003, ja exigien almenys un 40% de dones en els consells d’administració de les companyies que cotitzen en borsa. La nova legislació s’aplicarà de forma gradual a empreses privades de certa mida, amb la previsió d’assolir unes 20.000 el 2028.
• Finlàndia: la igualtat de gènere ha estat impulsada a través de polítiques educatives que garanteixen oportunitats equitatives des de la formació professional, així com programes per augmentar la presència de dones en sectors tradicionalment dominats per homes, com la tecnologia i l‘enginyeria.
• França: des del 2018, les empreses amb més de 50 empleats han de publicar cada any la seva bretxa salarial de gènere a través de l’Index de l’égalité entre les femmes et les hommes. Aquelles que no compleixin amb els estàndards mínims poden enfrontar-se a sancions econòmiques de fins a l’1% de la seva massa salarial.

Per contra, països en els últims llocs, com Israel, Japó i Corea del Sud, evidencien que la falta de polítiques públiques inclusives és un seriós obstacle. El Glass Ceiling Index deixa clar que no n’hi ha prou amb tenir dones qualificades: tancar la bretxa de gènere requereix decisions polítiques valentes, un compromís autèntic amb la igualtat i la convicció que el progrés beneficia tota la societat.